Responsable: | (-) |
Altres: | (-) |
Crèdits | Dept. | Tipus | Requisits |
---|---|---|---|
9.0 (7.2 ECTS) | CS |
|
ALCC
- Pre-requisit per la ETIS EC1 - Pre-requisit per la EI , ETIG , ETIS PRED - Pre-requisit per la EI , ETIG PS - Pre-requisit per la ETIS TC - Pre-requisit per la EI , ETIG |
Responsable: | (-) |
Altres: | (-) |
Cobrir els continguts especificats a la troncalitat de processadores del llenguatge i els següents objectius específics.
Hores estimades de:
T | P | L | Alt | L Ext. | Est | A Ext. |
Teoria | Problemes | Laboratori | Altres activitats | Laboratori extern | Estudi | Altres hores fora d'horari fixat |
|
T | P | L | Alt | L Ext. | Est | A Ext. | Total | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
2,0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 2,0 | 0 | 4,0 | |||
Estructura i fases d'un compilador.
Per què estudiar compiladors? El perquè de la organització de lassignatura. |
|
T | P | L | Alt | L Ext. | Est | A Ext. | Total | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
12,0 | 0 | 4,0 | 0 | 4,0 | 12,0 | 0 | 32,0 | |||
Repàs de gramàtiques de context lliure i autòmats de pila. Arbres de sintaxi concreta i abstracta, tècniques de parsing descendent i ascendent, l'eina PCCTS, altres aplicacions.
|
|
T | P | L | Alt | L Ext. | Est | A Ext. | Total | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
8,0 | 0 | 12,0 | 0 | 12,0 | 8,0 | 0 | 40,0 | |||
Llenguatges amb estructura de blocs, pas de paràmetres, comprovació de tipus, equivalències de tipus, conversió explícita i implícita de tipus. Altres paradigmes de programació.
|
|
T | P | L | Alt | L Ext. | Est | A Ext. | Total | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
9,0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 9,0 | 0 | 18,0 | |||
Intèrprets com a eina útil i definidora de la semàntica del llenguatge. Representacions internes i intermitges: en arbre, codi de tres direccions, codi per a màquines de pila. Màquines virtuals: avantatges i inconvenients. La Q-machine. Accés a noms locals i no-locals: cadenes estàtiques, i displays.
|
|
T | P | L | Alt | L Ext. | Est | A Ext. | Total | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
14,0 | 0 | 10,0 | 0 | 10,0 | 14,0 | 0 | 48,0 | |||
Codi per a instruccions senzilles. Compilació d'expressions booleanes, tipus estructurats, arrays estàtics i dinàmics, procediments i funcions com a paràmetres. Adaptació per a orientació a objectes.
|
|
T | P | L | Alt | L Ext. | Est | A Ext. | Total | ||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
6,0 | 0 | 0 | 0 | 0 | 6,0 | 0 | 12,0 | |||
Blocs bàsics, graf de control de flux, vida de variables, ús i definicions de variables, exemples d'optimització (subexpressions comunes, codi mort, propagació de constants, invariants i variables d'inducció a bucles).
|
Total per tipus | T | P | L | Alt | L Ext. | Est | A Ext. | Total |
54,0 | 0 | 28,0 | 0 | 28,0 | 57,0 | 0 | 167,0 | |
Hores addicionals dedicades a l'avaluació | 3,0 | |||||||
Total hores de treball per l'estudiant | 170,0 |
Es persegueixen els objectius exposats estimulant el treball personal de l'estudiant. Així, les classes de laboratori estan destinades a la realització de la pràctica per part de l'alumne, conjuntament amb consultes i discussions sobre la mateixa. Per a les primeres pràctiques amb l'eina PCCTS existeix la corresponent "fulla de laboratori" amb les explicacions i exercicis a realitzar. Per a les altres existeix abundant material per a la realització del compilador.
No es distingeix entre classes de teoria i de problemes, degut al fet de que aquestes últimes es concentren només en certs períodes del curs, i seria massa rígid haver-les de dedicar un nombre fix d"hores setmanals.
Existeixen diverses llistes de problemes, i l'estudiant sap amb antelació quan a classe es resoldran quines d'elles. D'aquesta manera hauria d'intentar resoldre'ls primer pel seu compte. A més existeix abundant material disponible a les pàgines web de l'assignatura: apunts, transparències, mòduls i enunciats per a les pràctiques, examens anteriors resolts i sense resoldre, llistes de preguntes freqüents, etc.
El material ofert per l"assignatura permet a l'estudiant realitzar un seguiment de l'assignatura, tant de la manera habitual, assistint a classe i estudiant segons el ritme que marca la planificació proposada, com d'una forma independent per pròpia planificació de l"alumne, en base a les seves altres obligacions o restriccions.
Hi haurà un examen escrit de teoria (T), amb exercicis i preguntes curtes de tipus teòric. La nota de la pràctica (P) provindrà de dos exercicis pràctics P1 i P2. Ambdós consistiran a realitzar modificacions de la pràctica feta pel propi estudiant, amb la finalitat de valorar el seu domini i comprensió de la mateixa. P1 es realitzarà a la meitat del curs, i P2 durant les últimes setmanes de curs.
La nota P s'obtindrà així:
P=max( P2,((P1+P2)/2) ).
En el caso de que, por motius tècnics, no es poguessin realitzar aquestes proves per aquest mitjà, alternativament, es realitzaria un examen escrit sobre la pràctica.
La nota final Fin es determina en funció de T i P de la següent manera que fomenta un esforç equilibrat en ambdues parts:
Fin := 0.6*T + 0.4*P
Coneixements de tècniques de programació estructurada i estructures de dades i algoritmes; llenguatges, autòmats i gramàtiques formals; estructura de computadors.