Realitat virtual

La realitat virtual es podria definir com un sistema informàtic que genera en temps real representacions de la realitat, que de fet no són més que il·lusions ja que es tracta d’una realitat perceptiva sense cap suport físic i que únicament és a dins dels ordinadors.

La simulació que fa la realitat virtual es pot referir a escenes virtuals, creant un món virtual que només existeix a l’ordinador de llocs o objectes que existeixen a la realitat. També permet capturar la voluntat implícita de l’usuari en els seus moviments naturals projectant-los al món virtual que estem generant, projectant al món virtual moviments reals.

A més, també ens permet enfonsar-nos completament en un món virtual, desconnectant els sentits completament de la realitat tenint la sensació la persona que hi és dins que la realitat correspon al món virtual.

Les aplicacions que en l’actualitat trobem de la realitat virtual a activitats de la vida quotidiana són moltes i diverses. Cal destacar:  la reconstrucció de l’herència cultural, la medicina, la simulació de multituds i la sensació de presència.

La reconstrucció de l’herència cultural consisteix en la recuperació a través de la simulació de peces úniques de l’antiguitat que han estat destruïdes o es troben degradades. En algunes, a partir d’unes poques restes es poden simular peces senceres. A més, la realitat virtual permet mostrar la peça en perfecte estat a diversos llocs del món a la vegada, i fins i tot permet crear museus sencers amb peces virtuals.

L’aplicació en la medicina la trobem en la simulació virtual del cos humà. A partir d’imatges del nostre cos, es pot fer la recreació en 3D del pacient, cosa que facilita l’elaboració d’un diagnòstic, o la simulació d’operacions en cas que sigui necessari.

La simulació de multituds consisteix en la simulació del comportament de grans quantitats de persones. Sense requerir la presència de persones, es pot simular el comportament d’aquestes en coses que serien complexes com l’evacuació d’un edifici o els comportaments de les persones en situacions complexes.

També, cal destacar l’aplicació de la realitat virtual en el camp de la presència, simulant situacions per induir comportaments en els individus per aplicacions com: tractar fòbies, ansietat social, estudis de violència o resolució de conflictes…

Finalment, a més a més de les finalitats tecnològiques, darrerament la realitat virtual ha arribat a jocs online en els quals les persones simulen una segona persona en un món virtual, en el que el realisme aconseguit provoca que els individus durant un temps siguin una altra persona.

En conclusió, la realitat virtual la podem definir com una de les moltes branques de la informàtica que han velat pel progrés en diferents àmbits del coneixement, facilitant-lo contínuament. D’igual manera que moltes branques de la informàtica, amb el pas del temps els sistemes s’han especialitzat fins arribar al dia d’avui en el que el món virtual i el real són més a prop que mai.