Història dels Sistemes Operatius
El sistema operatiu d’un computador proporciona un conjunt de funcions necessàries i utilitzades per la majoria de les aplicacions d’usuari per accedir i controlar el maquinari.
Els primers computadors dels anys 40 no tenien sistema operatiu. De fet, aquest concepte no existia. Els programadors interaccionaven directament amb el hardware de les computadores treballant en llenguatge màquina (en binari, programant únicament amb 1's i 0's).
Els programes necessitaven un coneixement complet del maquinari per executar-lo correctament, i un “driver”propi per accedir a cada perifèric, com ara una impressora o un lector de targetes perforades. El progressiu augment de la complexitat del maquinari i de les aplicacions, van fer que el sistema operatiu fos una necessitat.
El concepte de “Sistema Operatiu” sorgeix en la dècada dels 50. El primer Sistema Operatiu de la història va ser creat l'any 1956 per a un ordinador IBM 701 i, bàsicament, l'únic que feia era començar l'execució d'un programa quan l'anterior acabava.
Als anys 60 es produeix una revolució en el camp dels Sistemes Operatius. Apareixen conceptes com “sistemes multitasques”, “sistemes multiusuari”, “sistemes multiprocessadors” i “sistemes en temps real”.
És a finals dels anys 60 quan apareix UNIX, la base de la gran majoria dels Sistemes Operatius que existeixen avui en dia.
Els primers computadors dels anys 40 no tenien sistema operatiu. De fet, aquest concepte no existia. Els programadors interaccionaven directament amb el hardware de les computadores treballant en llenguatge màquina (en binari, programant únicament amb 1's i 0's).
Els programes necessitaven un coneixement complet del maquinari per executar-lo correctament, i un “driver”propi per accedir a cada perifèric, com ara una impressora o un lector de targetes perforades. El progressiu augment de la complexitat del maquinari i de les aplicacions, van fer que el sistema operatiu fos una necessitat.
El concepte de “Sistema Operatiu” sorgeix en la dècada dels 50. El primer Sistema Operatiu de la història va ser creat l'any 1956 per a un ordinador IBM 701 i, bàsicament, l'únic que feia era començar l'execució d'un programa quan l'anterior acabava.
Als anys 60 es produeix una revolució en el camp dels Sistemes Operatius. Apareixen conceptes com “sistemes multitasques”, “sistemes multiusuari”, “sistemes multiprocessadors” i “sistemes en temps real”.
És a finals dels anys 60 quan apareix UNIX, la base de la gran majoria dels Sistemes Operatius que existeixen avui en dia.
Als anys 70, es produeix un boom pel que fa als ordinadors personals, que resulten cada vegada més accessibles al gran públic, cosa que era impensable fins aleshores. Això fa que es multipliqui el desenvolupament, i que es creï el llenguatge de programació C (dissenyat específicament per reescriure per complet el codi UNIX).
Com a conseqüència d'aquest creixement exponencial d'usuaris, la gran majoria sense cap coneixement sobre llenguatges de baix o alt nivell, als anys 80, la prioritat a l'hora de dissenyar un sistema operatiu va ser la facilitat d'ús, i així van sorgir les primeres interfícies d'usuari. En aquells anys van néixer sistemes com MacOS, MS-DOS o Windows.
Com a conseqüència d'aquest creixement exponencial d'usuaris, la gran majoria sense cap coneixement sobre llenguatges de baix o alt nivell, als anys 80, la prioritat a l'hora de dissenyar un sistema operatiu va ser la facilitat d'ús, i així van sorgir les primeres interfícies d'usuari. En aquells anys van néixer sistemes com MacOS, MS-DOS o Windows.
Durant la dècada dels 90, apareix Linux, i es publica la primera versió del nucli al setembre de 1991, que posteriorment s'uniria al projecte GNU, un sistema operatiu completament lliure, similar a UNIX, al que li faltava un nucli funcional. Avui en dia la majoria de gent coneix per Linux al Sistema Operatiu que realment es diu GNU/Linux.
Facultat d'Informàtica de Barcelona | retroinformatica@fib.upc.edu | Crèdits